S’atraca el mes de l’any que més productiu personalment me resulta en orades. L’any 2013, es mes de maig, vaig fer unes pescades molt bones de sa nostra cercada sparus aurata, pescades que mai he pogut repetir a la resta de mesos de l’any. Sabent que els peixos segueixen un comportament determinat, l’any 2014 passat vaig tornar a temptar-les el mateix mes de maig i es varen repetir els resultats. Havia topat amb un caprici de sa natura que per sort havia descobert per sa meva insistència. Enguany no serà una excepció i ja m’he reservat dies de vacances per a tornar a estar a peu de platja esperant sa seva característica picada.
El mes de maig ja es posen “a tir” de ses nostres esques, però quan realment entren a aquesta zona i ja són accessibles? M’havia fixat un objectiu per 2015, esbrinar quan ja puc començar a pescar orades “als meus territoris”. Es mes de maig ja hi eren, però entren ja el mes d’abril? O el març?…
Aquest hivern passat ha estat complicat per la pesca i he estat mesos en treure ses canyes. Qualque escapadeta a fer un poc de roquer, però res de llançar en la cerca de qualque bon espàrid. El mes de febrer vaig topar un divendres perfecte sense vent, amb una temperatura molt bona i no vaig dubtar en passar unes hores a sa platja. En total vaig estar unes quatre hores pescant i a les onze del vespre vaig decidir tornar a ciutat amb sols una tímida picada però sense resultat. Sa veritat és que no es un mes per estar es vespre a sa platja, fa una fretada que fins i tot te lleva sa pesquera.
Després d’aquest previst fracàs no vaig tornat a tenir l’oportunitat de repetir l’intent fins passades unes set setmanes. El primer divendres del present mes d’abril vaig reunir el “baby team” batejat per n’Andrés, el responsable d’aquest magnífic bloc de pesca. També es va juntar en Carles, que ja forma part de l’equip de pesca. El dia següent era lluna plena, lluna que m’havia donat molts bons resultats allà mateix. Ja tendriem ses orades “a tir”? Aquesta era sa qüestió que volíem resoldre.
A les sis de s’horabaixa ja teníem canyes pescant. Teniem un vent de migjorn que molestava una mica, però no gaire fort i no impedia pescar. De prest no havia tengut mai bones captures a aquella zona i així va ser. Ni toc, esques totalment intactes, fins que es va fer fosc i sa lluna gairebé plena que ja donava llum a sa planta i a la mar. Es primer en tenir picada va ser en Xisco i va treure una orada d’uns 400 grs que tot d’una va amollar per a que engreixàs una mica més. Ni s’ho va pensar, això pocs pescadors ho poden dir.
A sa resta de canyes ni toc, però en Xisco va tornar repetir picada, però sense clavar aquesta vegada. Es vespre es va animar a partir de les nou i es varen produir múltiples picades a diferents canyes. Varen caure alguns sards, variades i mabres, però pocs de bona mida. Vàrem tornar molts de peixos al seu hàbitat i pocs varen quedar al poal, sa majoria perquè s’havien angolit s’ham i no haguessin pogut sobreviure . Això si, jo no havia tengut cap picada, ni toc.
Estava a la meva cadira a uns 8 metres de la meva canya parlant amb n’Andreu i ell me deia que es meu avisador havia pujat una mica. Quan me deia això vàrem veure plegats que tornava a pujar suaument. Me vaig aixecar de sa cadira i ens posarem al costat de la canya veient com pujava s’avissador a poc a poc. Com que no aturava decidirem llevar s’avissador del fil per a que no topés amb la segona anella de sa canya i es peix detactàs una tensió que el fes escopir s’esca. Pareix un doi, però els peixos esquius com ses orades no dubten es escopir ses millors de ses esques si tenen dubtes de sa seva procedència. Vàrem esperar una mica i es peix ens treia fil del rodet molt a poc a poc. Sa puntera de sa canya ens va dir què hi havia el darrera, una orada, amb sa seva picada característica. No tenia cap dubte, el mes d’abril ja hi eren.
Vaig decidir agafar sa canya amb el dubte de si era massa prest, però no podia esperar més, estava impacient. Vaig clavar suaument i vaig notar un bon pes i unes bones estirades. No hi havia dubte, hi havia una bona orada a s’ham, encara que no era de ses més grosses. Mentre replegava a estones venia nedant i no estirava gens i per moments pareixia que havia de rompre sa mare de 0,18mm o es bressol del 0,24mm. No li vaig donar molt de joc ja que hi havia clapes de posidònia morta i tenia por d’enganxar un bon menat i perdre es peix. En Xisco, n’Andreu i jo vàrem gaudir de treure s’animal, una preciosa orada que ja teníem a dos metres de sa vorera. Allà es va resistir una mica però ja estava cansada pel camí recorregut i tot d’una la vàrem tenir sobre s’arena.
Era sa primera de la temporada de 2015 que aquest any s’adelantava un mes, esperem no sigui sa darrera. Vaig alegrar-me molt de sa captura, sobre tot per descobrir que el mes d’abril també les puc pescar al mateix lloc. Ara ja m’ha entrat es cuquet i ja estic planificant sa propera sortida, una setmana després d’aquesta captura. Això és sa pesca.
Vàrem tenir més picades però cap pareixia d’orada, encara que en ocasions vàrem treure els hams ben nets d’esca. A les onze i quart decidirem començar a replegar xismes, ja havíem assolit s’objectiu i no pareixia que es vespre ens hagués de regalar més emocions. Esper que aquest mes d’abril pugui fer una sortida setmanal i sempre m’acompanyi algú del “baby team”. I pel mes de maig encara mes, agafaré dies lliures entre setmana quan el temps sigui més adequat per aquesta pesca i pugui repetir els resultats dels dos anys anteriors que ja vaig publicar per aquest bloc.
Salut a tots/es!
Miquel
