En Joan me va fallar i tot sol me vaig presentar a sa pesquera habitual. Hauria de passar es vespre tot sol, només amb ses canyes com a companyes. Bé, no va ser així, es fred i s’humitat me va acompanyar tot es temps, i uns pescadors de calamar a la correguda que no tenen cap respecte pels que pescam des de sa vorera. S’atracaven a uns 25 metres de sa mateixa vorera i ja podia encendre es frontal, que fa una llumerada, per a evitar que s’atracassin més i no m’enganxassin sa línia.Això m’indigne!
Sa situació no era gaire bona. A les onze vaig estar a punt d’agafar xismes i tornar cap a casa, però Miquel… si vols peix, t’has de banyar es cul i has d’aguantar com un “jabato”. Sabia que fins que ses barques no entrassin a port no començarien ses picades. Amb tant de soroll de motor els peixos decideixen aturar de menjar. També sabia, per experiència pròpia, que era un dia ideal per agafar un llop. Es fred i sa lluna plena ben alta són bons per aquest animal. Això si, la mar aferrada com un plat i ben neta i transparent.
No tenia cap picada, però cap… un bon avorriment, però esperant les dotze, hora que solem tenir picades a aquella zona. A les 11.30 ja no quedaven barques per la mar, en vaig comptar més de vuit fent sa correguda. Va començar a entrar boira i ja començava a tenir més fred. Me vaig tapar tot el que vaig poder. Me vaig marcar les 12.30 per a tornar a casa i me vaig poder a culetjar amb es mòbil, mirant qualque vídeo a youtube de gent que pesca… “A alta de pan buenas son …”
S’atracava “la hora bruja” com bé diu en Joan i vaig començar a estar més pendent de ses dues canyes que tenia calades. De sobte, es picarol de sa primera (feia més de tres hores que estava calda) es va aixecar un pam i tot seguit va arribar a s’anella de sa canya. El vaig llevar de es fil per a que es peix no noti tensió. Observava sa puntera i tremolava… Uep Miquel, això me sona a Llop… Va fer dues bones estirades i va fer rodar un poc sa bobina. Per a por a enrocar, vaig agafar sa canya tot d’una i quan vaig tensar vaig notar que hi havia qualque amic a l’altra costat.
Vaig replegar una mica i es va mig enrocar, però per sort ho vaig poder superar. Hi havia moment que no estirava gens i es símptoma que no era una orada és que va començar a nedar de costat, no cap a jo. Uep, això serà un llop… No era cap gran peça, però era una peça molt cercada i molt esquiva. Prest li vaig veure es llom i es va confirmar sa teoria. Va passar de poquet es Kg de pes i va salvar es dia i maquillar un poc s’any 2012, que no ha estat gaire bo per a mi respecte a captures.
Feia tant de fred que ni li vaig fer fotos, vaig fer-les el dia següent. Vaig esperar una estoneta més i a les 01.30 ja era en es llit. I per què aquest títol, divendres 28 era els dies dels Sants Innocents i el vaig treure a les 23.50. Andrés, te lo quería enviar por mensajero, te debo el premio que te prometí, però no tenia tu dirección. Supongo que lo entenderás, jajaja.
Molts d’anys i peix a tots/es
Miquel
