A la fi un moment per a poder reflexar per aquí un resum dels resultats de les darreres setmanes. De la darrera entrada “Sa primera de sa temporada” ara ja fa gairebé dos mesos. En ella vaig relatar sa pescada de sa primera orada de sa temporada realitzada el 3 d’Abril d’enguany 2015. En aquest interval de temps hem sortit a pescar un parell mallorquí de vegades, més o manco una vegada cada 8 dies de mitja aproximadament. Ara és el moment de contar com ens ha anat.
Idò la meitat de les vegades que hem sortit hem tornat amb una orada en es poal. Ja hagués firmat això quan fa anys començava a cercar aquest espàrid, però en vista dels resultats els dos darrers anys obtinguts a la mateixa època, no estic tant content. En general hem tengut molt poques picades i fins i tot espècies més abundants com els sards, tampoc han fet acte de presència. I els dies que hem tret qualque peix en general ha tornat tot sol a casa. No se com vos ha anat a vosaltres, però per jo no és un bon any d’orada a sa meva zona habitual de pesca.
Anem per feina. Dia 3 d’abril vaig començar sa temporada amb una orada de 1.5Kgrs que ja vaig contar per aquí. Dia 9 hi vaig tornar i res de res, ni toc, un fracàs absolut. Després de gairebé dues setmanes aturat, dia 23 en Carles i jo ens juntarem per a passar una estona plegats intentant portar una orada a casa. Era un dijous i divendres teníem feina. No volíem estar fins molt tard. Record un vespre amb 2 o 3 picades, i sa bona va ser a sa canya d’en Carles, a les 22.45 aproximadament, que la va doblegar amb molta força. Tot d’una va tensar sa línia en Carles ja veia que tenia una bona peça a s’altre extrem. No li va donar gens de joc, la va treure ben aviat (encara ha d’aprendre a regular es fre del rodet i cansa més el peix, però peix ja en treu es punyetero!!) tenia ganes de fer-se sa foto amb ella. No recordo molt bé el pes, però crec que va fer 1.6Kg. Jo vaig tenir una picada bona que segur era d’orada però no va clavar. Aquí teniu es pescador amb es trofeu.
Continuam, dia 28 d’abril vaig aprofitar feina propera a sa zona de pesca i me vaig presentar tot sol a sa platja. Abans de plantar canyes a s’arena ja vaig veure que prest tornaria a casa. Hi havia mar de fons d’un temporalet de dies enrere que no va ajudar en res a pescar tranquil•lament. Vaig treure es bresols ben embullats i hi havia alga en suspensió. A ses dues hores i mitja vaig replegar xismes i cap a Palma. Mai he agafat res els dies amb aquesta mar. Ni mar sarguera ni res…
Ja eren tres sortides seguides sense peix, però els ànims ben alts. Dia 4 de maig també vaig anar tot sol. La mar estava com un plat i s’aigua ben neta i transparent, com a jo m’agrada. Sabia que aquell dia era el bo, que no es podia repetir tornar de buid. I així va ser. Només una picada, però just abans de les deu vaig treure aquesta orada de 1.8Kgrs que va donar bastanta guerra quan la tenia ben enfora.
La següent sortida es va fer esperar fins dia 13 de maig, però aquesta vegada en Carles me va poder acompanyar. Ell no va tenir ni toc i jo dues picades. Sa bona me va regalar aquesta orada de 1.4Kgrs. Ja eren bastantes sortides i totes amb molt poca activitat de peix. També era raret no agafar qualque bon sard de racció. Bé, això és sa pesca, si sempre agaféssim peix ho avorriríem ben aviat.
Just una setmana després, dia 20 de maig, tornarem els dos guerrers a s’arena. Com sempre jo bastant més optimiste que en Carles, un dia m’enviarà a filar, gairebé sempre li dic que “avui és el dia”. El dia següent treballàvem i no volíem tornar a casa molt tard. Va ser una jornada de tres picades. Una meva que va rompre s’esca, una a n’en Carles que ni verem i va treure es bressol tallat (sa meva teoria és que són orades que el tallen amb ses dents) a s’alçada de s’ham i una tercera boníssima a sa meva canya, que segur era d’orada per com movia es punter de sa canya. Quan vaig començar a replegar ja vaig veure que era una bona princesa, però després d’uns 15 o 20 metres de recollir es va enrocar a qualque de ses poques roques que hi ha per aquell fons. Vaig flestomar el que no està escrit. No vaig poder evitar rompre per es nus de sa cua de rata. Quina ràbia!!! Esper es peix es pogués salvar rompent es bressol amb ses dents. Tornarem de buit i amb una bona emprenyada.
I hem arribat a sa darrera sortida fins el moment, que va ser el dijous passat dia 28 de maig. Hi havia lluna creixent i la mar estava perfecte per s’orada.
Jo feia feian el dia següent, però en Carles tenia vacances. Ell anava ben cansat ja que havia dormit sols unes 4 hores el dia abans. I jo no volia fer molt tard per no arribar destruït a sa feina. Arribarem tardet a sa platja, a les nou. Eren passades les deu i mitja i no teníem ni toc. En Carles va ser el primer en tenir picada i va treure un sard de racció d’uns 400grs. Jo esperava sa meva oportunitat, que sabia vendria. Record dues picades tímides que no trobaren ham, els peixos anaven esquius. Quan fèiem unes pipes asseguts a s’arena amb ses esques acabades de canviar, els dos vàrem veure en directe sa brutal picada a sa canya que tenia jo més enfora.
Vaig córre com vaig poder i en arribar sa canya es doblegava a cada embestida d’es peix que havia picat s’esca. Era un molt bona peça que treia fil a cada embestida que pegava. No vaig esperar molt i quan vaig tensar vaig notar una força brutal, molt més del que estic acostumat a lluitar. Pareixia que estava enrocada, però no, es peix venia i havia d’aturar de replegar quan feia ses embestides. Adrenalina a tope. Duia uns 15 metres replegats i es va enrocar. No podia ser, una altra vegada igual, i al mateix lloc de sa darrera vegada. Vaig tensar una mica, vaig tornar sa canya al canyer i vaig regular es fre del rodet. Es peix seguia estirant molt i vaig aprofitar una bona embestida que me va fer girar sa bobina, per a tornar a agafar sa canya. Es peix havia tret es plom de sa pedra quan va estirar mar endins. Tornava a notar es peix, però va ser només uns segons. El vaig perdre, s’esca va venir destrossada, s’havia desmpescat.
No se quina especia era ni quin pes, però per experiències similars podria ser una orada o un llop, això si, juraria que passava sobrat dels 3 Kgrs. Feia temps no lluitava amb un animal amb aquesta força i això que han caigut orades de 3.5Kgrs i llops de 3Kgrs a sa mateixa zona. Després, quan vaig replegar sa darrera canya just abans de partir me va sorprendre la mar amb un sard de més de 600grs. No tornava de buid, però encara pens amb sa gran peça perduda.
Ara ja tenim nova data de pesca i serà ben prest. Allà mateix llençaré sa canya i pot ser torni a lluitar amb aquest animal, no seria gens rar que tornàs a menjar des meu ham. Això si, sense cua de rata i amb un ham un poquet més gran. Ja vos contaré com ha anat.
Salut a tots/es!
Miquel
